Les artistes dubtem perquè creem

El passat divendres 6 de març vam celebrar la dona i la seva capacitat infinita de crear amb l’espectacle Territori comanxe del dubte, on vam conjugar poesia, música i dansa per reivindicar el dubte com a revulsiu absolut de la creativitat.

Vam comptar amb les poetes Josefa Contijoch, Anna Aguilar-Amat, Meritxell Cucurella-Jorba, Maria Isern i una servidora. Amb les músiques Marta Roma i Magalí Sare, i amb la ballarina Nàdia Pesarrodona.

Gràciès a l’Arts Santa Mònica i a l’Eva Ruiz per tirar endavant iniciatives arriscades, però que ens deixen a tots amb la certesa que, si arrisquem, avancem.

 

Escoles que aposten per la poesia

El mes passat vaig treballar uns dies amb els alumnes de 5è de l’Escola Jaume Balmes de Castellbell i el Vilar. Va ser una de les experiències a primària més enriquidores dels últims temps, perquè hi ha hagut nens que ens han sorprès amb els seus poemes. Gràcies a les mestres per donar l’espai, i a la direcció, per ser sensibles a la poesia.

Silur ha estat l’animal sospitós

Silur ha estat l’animal sospitós aquest cop, tot i haver-n’hi uns quants en aquesta llibreria tan potent. Un lloc on tornarem, segur. Gràcies, Juan Pablo, per la teva iniciativa. Gràcies Marta Pérez Sierra i Genís Lleopart per la calidesa. I a tots els amics que heu vingut a llegir: Pol Guasch, Rosa Maria Arrazola, Biel Barnils, Laura Pache, Sandra Moya, Mohamad Bitari i Laura López Granell.

Imatges del Tocats de Lletra 2019

La realitat no sempre acompanya, però els artistes seguirem insistint i serem nosaltres qui l’acompanyem. En aquesta edició del Tocats de lletra, marcada per una realitat que ens tenia indignats però convençuts, hem defensat de nou la llibertat d’expressióa a través del cos, de la música i, sobretot, de la paraula. Gràcies a tots i totes els que hi heu sigut.

Aquestes en són algunes de les imatges.

Càntara fet música

Divendres 21 de setembre, la Magalí Sare i el Manel Fortià van cantar Desplegar-se, poema del meu quart recull Càntara (Témenos Ed., 2018), a l’Atlàntida de Vic. I una setmana després, ho podíem veure per TV3. Visca la poesia i visca els amics que la musiquen!