Dilluns vam presentar la segona edició de Viaje de vuelta al Yo. Viaje de vuelta al Nosotras, de l’Adriana Bertran. Va ser un acte carregat d’amor i de realitat. Agraeixo haver pogut compartir aquesta estona amb l’Adriana i amb tots els que vau venir. Gràcies, també, Llibreria Papasseit!
Divendres passat es va descobrir el misteri de la Muntanya del Casino de Vic. Aquí en teniu el resum del resultat artístic.
Un plaer haver treballat amb Pol Aregall, Júlia Vallejo, Jordi Casas, Carla Serrat, Albert Coma Bau i Ferran Garcia, de la mà de l’Anna Dot.
Sembla que l’Institut Manresa SIS no en va tenir prou l’any passat, perquè enguany ha tornat a cridar el Monstre de la Poesia… i ha anat de conya! Com sempre, la selecció no és fàcil de fer, perquè ha estat una experiència creativa d’alçada!
Gràcies a la Dolors Gordó i el Daniel Escolà per fer-ho possible.
Gràcies al CRP del Bages pel suport.
Aquí en teniu la mostra!
El vent que mou la terra on estic clavada,
on en el fons s’amaga el passat,
un passat com el fang moll,
fosc,
les arrels es fan gruixudes
per suportar més pes
i pugen.
El tronc que em sosté
és el camí per on vaig
i porta les cicatrius
que deixa el passat.
Veig l’esperança
en un futur on les fulles són clares
i varien,
canvien de color i construeixen un camí
on hi ha la llum del meu destí.
Noa Gómez 4t ESO
De llum era,
De foscor soc,
De llum seré.
Fa temps vaig guanyar,
Fa poc he perdut,
d’aquí poc guanyaré.
Ho tenia tot,
Ho vaig perdre tot,
Ho tornaré a tenir tot.
Realment la foscor és dolenta?
M’impedeix respirar,
M’ajuda a aprendre.
D’allò que era em vaig privar,
Tornaré a ser jo,
Potser torno a brillar.
Ara sento que podria ser feliç desapareixent,
La soledat és l’única companyia que m’aguanta,
estar sol està bé,
sentir-ho, no tant.
Compadeixo els arbres,
Sols, amb una història a explicar,
Incapaços de moure’s per abraçar.
En el fons em representen,
Lligats a un passat inoblidable,
Amb un futur ple de llum.
D’aquí poc recuperaré la llum,
D’aquí poc deixaré d’estar escanyada,
d’aquí poc respiraré sense punxes al coll.
Jana Ferreira Santiago 4t ESO
EL MEU COR S’HI VEU AFECTAT
Busco una capçada rosa,
amb un dia taronja
que l’acompanyi.
Però les meves arrels són fosques,
tenyides de normes i amenaces.
He de renunciar-hi
si no trobo la manera
de conviure amb elles.
Una papallona es posa
entre les meves branques
i em recorda
que estic viva.
Lia Viguera i Coromina 4t ESO
Allò que no podem canviar,
una font de nostàlgia que brolla i no s’acaba.
Arrels que ens neguem a oblidar
I, malgrat tot,
El sol ens visita per enèsima vegada,
com un mantra ancestral xiuxiuejat a cau d’orella.
“Avança, Camina, Oblida. Avança.”
Teo Garcia 4t ESO
DETECCIÓ PRECOÇ DEL PERILL
Què he de fer
en cas que res surti bé?
Si tens
sensació de falta d’aire,
les mans suades i un nus a l’estómac.
T’has de posar en contacte amb els professionals de la salut.
Truca al CAP o al 061
El teu metge avaluarà els símptomes.
No tens res,
tranquil·la.
Pots consultar els resultats a través de l’aplicació.
Però segueixo nerviosa.
Has d’identificar els teus contactes estrets.
Vigila amb qui t’ajuntes.
Recorda:
l’aïllament és fonamental,
per mantenir el control.
Bet Rovira 4t ESO
Tinc por.
A vegades tinc por de mi mateixa,
aquella sensació d’ofegar-me
moltes vegades és constant,
avisant-me que d’aquí poc
tot el meu cos estarà sota l’aigua,
que el silenci em consumirà i em congelarà,
impedint que pugui tornar a la superfície.
Maria Regués 4t ESO
L’ICEBERG
Un mar d’aigua calenta,
i al mig, un iceberg, jo.
L’iceberg, d’escorça dura, que fa de muralla,
i freda cuirassa com les tardes d’hivern.
El meu cos em pesa, queda mig submergit,
sota l’aigua; records i remordiments,
que m’enfonsen i m’ofeguen,
a mesura que passa el temps.
Però, quan surti el sol,
l’iceberg es desfarà,
amb l’escorça, i la muralla,
i les càlides aigües del mar.
Anònim 4t ESO
https://www.regio7.cat/cultures/2022/06/20/dansa-torna-les-places-manresa-67449811.html
És fantàstic actuar en Festivals de Poesia. Però potser ho és encara més, quan el festival és de dansa, i batega tan fort. Gràcies, Festival Batecs, per incloure la poesia a la vostra programació. I gràcies com sempre, Maria Ribera i Manel Fortià, per fer que Silur mogui l’esquelet!
Fotos d’Albert Palomar.
El dia, sovint, no ens dona per a gaire res més que treballar i fer les apassionants gestions de la quotidianitat. Però de vegades, algú et diu “vine”, i tu hi vas, perquè creus que valdrà la pena. I sí. Valia la pena anar fins a Barcelona a llegir i parlar – molt – de poesia amb el Francesc Parcerisas i tota la colla dels Quarts dilluns. Poetes, amics/gues, paisans d’ahir i d’avui, vam passar una estona fantàstica.
Gràcies Montse i Francesc per la vostra empenta.
Fotos de Joan Álvarez
Fotos d’Alexandre Tornabell
El passat mes de febrer vam venir a fer molta por amb el Monstre a l’INS Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Però està comprovat: ni alumnat ni professorat té por de la poesia! Fins i tot n’hi ha que han seguit escrivint versos, més enllà del taller. Aquí en teniu una mostra, en paraules i imatges:
Blau
Blau, un blau tan clar com el cel,
cada vegada que el miro em recordo de tu.
Et trobo a faltar.
Blau com el buit que sento en no poder estar amb tu.
Fa uns anys que vas marxar,
i encara no ho he pogut superar.
A diari et necessito
com l’aigua al mar, tan blava i tan pura,
igual que la tristesa que em fas passar.
Anònim
Jo et veig negre, negre com la nit més fosca,
negre com un cor trencat,
ple de rancor, ràbia i ressentiment.
Negre, simplement negre.
però… no sempre ets així.
A vegades ets blanc,
blanc com la neu,
com una bombeta encesa,
o el llum que il·lumina el nostre destí.
Vermell, com una rosa de Sant Jordi,
i un cor ple d’amor.
Tot això són els teus sentiments,
que es veuen i els expresses,
i per això sempre que et veig,
ets d’un color o altre,
i aquest és un de molts del motius
per què t’estimo.
Joaquim Delgado Moreira
Soc com una ploma que cau des de el cel.
Si fa més vent més es mou
com jo en el meu entorn.
Soc una altra cosa del que soc,
perquè no em coneixen bé.
Actitud,caràcter,emocional-ment…
una afició que m’ho passo de meravella.
Tinc la lliçó apresa passat els dies.
Un sentit que em motiva passat el temps,
tot i que alguna vegada m’agradaria que fos abans.
L’única cosa que vull és passar-ho bé,
sigui on sigui i quan sigui.
Ivan Garrido
Jo soc un gat hidràulic,
Perquè per molta pressió que tingui a sobre
m’he d’aixecar,
També puc ser un desgreixador,
Perquè amb mi et pots desfogar.
Em descric com una clau dinamomètrica,
Perquè puc mesurar quanta pressió és
la necessària per malmetre’m.
Anònim
La nostra instal·lació
És important conservar aquest manual,
per a qualsevol moment d’aquesta relació.
En cas que tot se’n vagi en orris,
això s’esfondri o nosaltres no estiguem destinats a estar junts,
romangui amb la rentadora per a informar el nou propietari,
per al funcionament del teu cor,
i brindar totes les teves necessitats corresponents i advertiments.
Llegeixi atentament les instruccions:
elles contenen una gran manera de mostrar-li tot el que és estimar,
i tenen un important record del nostre començament,
contenen informació important sobre la instal·lació,
l’ús i la seguretat de tota aquesta petita història amb un gran nal.
Sanae Banchine Dogmi
Didac Plaza Alonso
Azahara Clemente Giner
Els versos aquàtics de Silur van negar la sala de l’Auditori Josep Viader diumenge 6 de febrer. Maria Ribera i Manel Fortià em van tornar a acompanyar en aquesta aventura nostra. Tan nostra, que ja no sabem qui és cua i qui és cap, i qui és escata.
Gràcies a la Gemma Ollé i al Rosky per fer-nos un espai en el món poètic de Girona.
El Monstre de la Poesia segueix fent estralls arreu! Enguany s’ha colat fort als instituts, i està fent prou mal. Aquí les mostres de les seqüeles de l’experimentació amb la connotació dels colors, la metaforització a través del joc, l’arbre al nostre camí o el poema-collage (inspirat en una idea de l’estimat Josep Pedrals) a l’Institut Manresa SIS i l’Escola Vedruna de Cardona.
Tot això, gràcies al POT del CRP del Bages. I als instituts valents que no tenen por del monstre!
Tu ets de color blanc,
Blanca com la neu,
la neu gèlida
de les muntanyes més altes
que es desfà quan
l’hivern desapareix.
Després, aquesta
emprèn un llarg viatge
a la recerca del seu camí
i es transforma.
S’evapora o cau en forma d’aigua,
lentament o ràpidament,
cap amunt o cap avall,
fins arribar al seu destí
per començar un nou recorregut.
Ona (4t ESO, Manresa SIS)
Com el verd d’aquell arbre
Com el verd d’aquell arbre
que creix tossut,
alliberant les seves branques
que dibuixen formes úniques al cel.
Com el verd d’aquell arbre diferent,
però que fa els fruits més gustosos.
Com el verd d’aquell arbre.
Així ets tu.
Jana (4t ESO, Manresa SIS)
Un mirall
Soc un univers
que es va expandint amb el pas del temps,
s’omple de les estrelles més boniques,
però també de forats negres.
Davant meu, un mirall,
tan sols un miratge,
amb tot el seu esplendor,
però només una il·lusió.
Et miro i tu em mires,
però no sé si em veus,
només em queda l’esperança
de pensar que estàs allà.
Veig els teus forats negres,
però sobretot,
veig les estrelles més brillants,
estrelles que inspiren les meves.
Ara ho entenc,
ets la meva inspiració,
soc jo qui et segueix a tu,
potser soc jo el mirall.
Clara (4t ESO, Manresa SIS)
L’interrogant, la vida!
La pluja tremola en el meu interior,
ben feliç em poso botes d’aigua .
Si plou, la felicitat no s’esfuma,
al contrari, canta aventures sense fi.
Salto i canto sobre el bassal.
De cop soc a terra amb molt dolor.
Arriba la mare i m’ajuda a aixecar-me.
És de nit i m’adono que la vida és el millor regal.
Aya (1r ESO, Vedruna Cardona)
Casos sospitosos
Si tens febre, tos, sensació de falta d’aire,
qui estigui lliure d’això,
que tiri la primera pedra.
T’has de posar en contacte ràpidament
amb els teus sentiments que fan que tot
passi més ràpid,
has d’identificar els teus contactes estrets
a través d’un formulari
– com si tot es pogués avaluar -,
hauries de fer seguiment i vigilància dels símptomes
– tant de bo tot fos tan fàcil –
aïllament domiciliari,
que fan que aquesta afecció de soledat augmentin,
com les ganes de sortir al carrer
i respirar l’aire pur.
Recorda: la detecció precoç dels propis mals
és fonamental per mantenir
el control de la pandèmia.
Per més informació,
contacta directament
amb la teva intimitat.
Paula, Marc i Berta (2n ESO, Vedruna Cardona)
Divendres vam estrenar l’espectacle “Serem tan fràgils que farem molta nosa”, amb Maria Callís, Teresa Colom, Blanc Llum Vidal i una servidora, amb la música de Laura Andrés i sota la direcció d’Ivan Padilla.
Per qui no va poder venir, aquí teniu el vídeo. L’acció comença al minut 7… coses de l’streaming!
https://www.youtube.com/watch?v=0CCA_4WWrY0
Gràcies Tocats de Lletra!
La Pepa Mañé ho explica al Regió 7:
https://www.regio7.cat/cultures/2021/10/29/quatre-poetes-mantenen-seva-veu-58932933.html/>