Aquí els actes programats fins ara. I més que en vindran! Som-hi!
Endavant, poesia!
El monstre de la poesia a Ítaca
De la visita del monstre a l’Escola Ítaca de Manresa, en va quedar aquest article preciós article. Sempre encantada, amb Ítaca, les seves mestres i la canalla.
A sota, una petitíssima mostra de les seves creacions.
EL NIL
Ets color marró
com la terra als meus peus.
Cabell de llana d’ovella,
arrissat i aspre.
Olor d’encens,
com fusta humida.
Espatlles com muntanyes,
arrodonides i fortes.
Àfrica Atalán
10 anys
LA PROTAGONISTA
Si jo fos la protagonista,
ajudaria tothom.
Seria la més valenta i marcaria molts gols.
Si jo fos la protagonista
i fos derrotada,
no sabria què fer,
però no em rendiré fins el final.
Bruna Escolà
10 anys
Si jo fos un axolot
escaparia dels pescadors.
Soc massa fluix
per enfrontar-m’hi.
A vegades passo
de menjar-me més pedres.
Soc capaç de navegar
per tots els mars
però prefereixo quedar-me.
No deixaré mai
que em clavin pintura
d’un altre color.
Llibert Chulià
11 anys
PLUTÓ
Si jo fos un planeta
seria Plutó.
Seria petitó
com una pilota de tenis.
Seria única i diferent.
Megan Alexandra Ceballos Mari
10 anys
UN CERCLE SENSE FI
Si jo fos una ampolla
tindria por del gegant que m’aixeca i
que em treu la meva sang transparent,
que em deixa ben sec com un desert
i quan se m’acaba la sang
me’n fica de nova
i la meva història
es repeteix sense fi.
Nil Rodríguez
10 anys
L’argelaga crema i emociona
Text de la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa:
Més d’un centenar de persones vam celebrar ahir el Dia Mundial de la Poesia 
amb un magnífic i emotiu espectacle poètic “Crema l’argelaga” 
amb els textos i la veu de la nostra poeta de capçalera Sònia Moya 
i la música 
-des de totes les seves possibilitats- de la Lu Rois i el Santi Careta
amb un magnífic i emotiu espectacle poètic “Crema l’argelaga” amb els textos i la veu de la nostra poeta de capçalera Sònia Moya i la música -des de totes les seves possibilitats- de la Lu Rois i el Santi Careta “L’argelaga del desig neix del desig. El desig de ser. El desig de creure i d’il·lusionar-se. El desig d’entendre i d’entendre’s. El desig d’atrevir-se i anar més enllà. El desig de la pell i el desig de la carn. I de quan el desig mor per donar lloc a la resta, que també en forma part.”
El monstre de la poesia segueix la ruta
El monstre de la poesia, que sempre fa vacances llargues perquè també li agrada escriure versos, va visitar el mes de desembre l’INS Cal Gravat de Manresa. La Núria Robles i el seu grup de literatura van passar uns dies acompanyades pel llenguatge poètic i van viure en les seves pròpies carns l’experiència de l’escriptura.
Va ser un regal treballar amb gent tan disposada. Gràcies a totes.
Aquí una selecció dels poemes que en van sorgir.
DETECCIÓ PRECOÇ
Febre, tos, malestar general
Truca al cap.
Veus que ressonen dintre meu
el control se m’escapa.
Llàgrimes, dolor, falta d’aire
un, dos, tres… Respira
Avalua els símptomes
Salut interna
que em desmunta sencera.
Aïllament involuntari
Món que continua girant
i jo, perduda
dins del meu cap.
Detecció precoç, deien
laberint del meu cap
buscant aquella nena
que ja no sé identificar.
Alba i Lídia
Cada un, diferent com és dels altres,
viu enmig de lletres i paraules
esperant, pacientment,
per avançar en la història.
Mes, cada un, no pot decidir quin és el seu relat.
Cada un, diferent com és dels altres,
té un patró únic:
plecs, pintades i esquerdes
que el fan especial.
L’Atzar, capritxós com és,
juga amb els punts de llibre,
que sols es poden deixar portar.
Anònim
Seria un mirall, un amb fils daurats.
Un d’aquells de princesa,
ple de flors de colors.
Però un segon bastaria
per sentir-me un objecte invisible.
Seria un mirall transparent i fràgil,
que exposa la seva delicadesa;
tot i que, l’exterior mostrés la fermesa
que en realitat mancava.
Seria un mirall portador de ferides d’origen de fàbrica,
ferides que ningú és capaç d’arreglar,
ferides plenes de fils matadors.
No perquè no ho volgués,
no perquè no ho desitgés.
Rebeca Sellán
LA CAFETERIA
Cafeteria, dolça melodia del cafè
on les taules parlen xiuxiuejant
històries de somriures i mirades
Entre rialles i secrets compartits.
Cafeteria, on el cor batega al compàs d’una cançó
de notes que ballen damunt la taula
on les hores es vesteixen amb aromes
i la vida esdevé un poema de plaer.
Cafè, beuratge amb regust de matins
de cares cansades i parpelles caigudes.
Cafeteria, on el temps es retarda
i l’ànima descansa.
Lídia Hidalgo
Si jo fos un part del cos
seria aquella cella despentinada
aquelles pestanyes definides
aquell gra emprenyador
aquell os que peta quan no pot més
seria el batec del cor després de córrer.
Íngrid Moreno
L’argelaga va cremar
Dissabte 11 de novembre vam estrenar l’Argelaga del desig, amb Lu Rois i Santi Careta, gràcies a la confiança de la Fundació Miquel Martí i Pol i el seu cicle Amb Veu Pròpia.
Un gust de públic, d’organització i, sobretot, de companys. Tenim una nova criatura, i és meravellosa.
I aquí el regalàs de les fotos l’Edu Morató, de Càrdali.
Seguirem sembrant argelagues.
La poesia i els joves
Fer aquesta feina, o aquestes dues feines, és un regal!
L’argelaga del desig florirà avui
Poesia i Cultura Clandestina
Ahir vam buscar el límit de la legalitat amb l’Anna Casajuana i els nostres versos. Va ser un vespre fantàstic gràcies a l’entusiasme i al treball de la gent del Cultura Clandestina, de Sant Joan de Vilatorrada. Un gust haver compartit el marge amb vosaltres!
Fotos: Xicu i Tieta
Brindar amb Eduard Sanahuja a Can Calopa
Poques coses es poden fer per Sant Jordi millor que aquesta: passar el dia a Can Calopa, un projecte magnífic, enmig del bosc, brindant amb bons amics i amb la poesia d’un dels millors poetes del moment.
Això és vida.
El monstre de la poesia visita Cardona
Fa uns dies la colla de batxillerat de l’INS Sant Ramon, amb la seva estupenda professora Montse Cosp, van atrevir-se de valent amb el monstre de la poesia. Fruit d’aquesta experiència són aquests poemes.
Experiències com aquesta fan la vida una mica més dolça.
Tot
No he fet res, res de res, no pas
res, no soc res, però soc així.
Així com? Així, com tothom?
No, jo soc un arbre que creix endins
Les meves arrels ocupen
més que el que ensenyo als altres,
i les vull mostrar, però ningú
pot, o vol, escoltar.
Però en mi no es veu res, res de res,
perquè no soc res, no mostro res,
però ja arribarà algú que no només
contempli una tija que no es pot allargar.
Algú veurà les meves arrels
que creixen amagades per por,
que creixen avergonyides de com són,
I algú veurà que jo, que jo ho soc tot.
Arnau Caparroz Lucas – 1r bat
La mar
Si jo fos una cosa seria la mar
Extremadament lliure, amb les seves onades incontrolables,
però, alhora delimitada per la terra.
A vegades, sense cap raó, violenta i destructora,
d’altres, calmada i riallera.
A les parts més profundes dins meu hi ha foscor,
a la superfície, aigua cristal·lina.
Tinc tanta pressió que mai ningú no em podrà descobrir totalment,
ni tan sols jo mateixa.
Joana Sala Xarpell – 1r bat
Una pàgina d’un llibre,
una pàgina que va i ve,
que està en constant moviment,
a vegades va parant.
Tot i parar, segueix;
mai no es queda en el mateix lloc,
segueix en moviment
a la recerca d’una història.
Manal – 1r bat
I si no sé què soc, qui soc?
Si realment el meu jo es una incertesa
No sé com descriure’m
Soc com una fulla,
una fulla que cau d’un arbre i surt volant
Sense seguir un camí, flueix
El vent, els arbres…
tots els obstacles que es troba pel camí li fan esquerdes
Unes esquerdes que a simple vista són irreparables
I, de cop, desapareixen
Em perdo en l’horitzó i segueixo el meu camí confós
El camí que m’està marcant la vida
Júlia Haro Galera – 1r bat
